El botifler de l’any 2021

Benvingudes a una nova edició del premi Botifler de l’Any. Agraïm a les moltes persones que hi han participat en les edicions anteriors. Sabem que us agrada el morbo, el marro, la rauxa, la irreverència, l’humor amb mala llet i la transgressió. A nosaltres, també. Enguany esperem estar, un altre cop, a l’altura de les vostres expectatives.

Sabem que us agrada el morbo, el marro, la rauxa, la irreverència, l’humor amb mala llet i la transgressió. Volem deixar ben clar a la nostra audiència que totes les nominacions estan basades en una metodologia extraordinàriament subjectiva, basada en la rumorologia contrastada i en el safareig fidedigne, així com en el diuen, diuen, diuen…

Aprofitem per recordar-vos, un any més la definició de botifler, segons el DIEC:

1.1 adj. [LC] Que té les galtes molt grosses.

1.2 adj. [LC] Presumit, arrogant.

2.1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] En la Guerra de Successió, partidari de Felip V.

2.2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Que col·labora amb els enemics de la seva terra.

I sense més preàmbuls, us presentem els nominats d’aquesta edició:

Les famílies CTV multipropietàries, especuladores i rendistes

families

I any rere any, el temita continua reapareixent al Premi Botifler: l’habitatge. Que és un drama. Aquí i allà. Però aquí… la cosa té nassos, ja.

Si fa uns anys nominàvem a Don Flavio, en fa dos que ho fèiem a les Immobiliàries locals. Doncs aquest any ja tocava posar el dit a la nafra.

Assegureu-vos un refugi. Assegureu-vos una nova identitat. Assegureu-vos un camí segur cap a l’exili. Enguany toquem la Cosa Nostra cardedeuenca. I mai se sap si com a resultat, qui sap, haurem de patir un ostracisme per sempre més. Perquè són i han sigut in-to-ca-bles.

Aquest 2021 nominem Les Famílies Multipropietàries, Les Famílies Especuladores, Les Famílies Rendistes de Cardedeu. L’autèntica màfia que manega la guita immobiliària del poble. Nominem aquells famosos cognoms que tant hem sentit. Aquelles personalitats taaaan C-T-V, taaaan pata negra, i que taaaan han contribuït al poble. Que taaantes propietats acumulen. Que taaaaanta pasta cobren per llogar-les. Que taaaaan o més responsables són de crisi habitacional que patim a Cardedeu.

Perquè sí, coi. Perquè arribarà un dia que tots ploraran quan els hi expropiem els pisets per tornar-los al poble, per garantir que s’usin com el que són: drets i no mercaderies.

En tenen dos a la Creu, tres als Estalvis i un al centre que s’estan reformant, perquè clar, és el millor. Te’n poden oferir de diferents mides, amb diferents orientacions, amb o sense calefacció, amb o sense pladour. Per que triïs, perquè remenis, perquè els paguis una bona morterada. Que així, amb sort, en uns anyets, encara es podran construir una Torre als Dominics a costa teva.

Perquè n’estem fartes de trobar-nos un cop i un altre els mateixos refotuts cognoms a totes les propietats hagudes i per haver al poble. Perquè n’estem fartes que els seus capricis inflin cada cop més una bombolla insostenible. Perquè encara n’estem més fartes que sota una cristiana benevolència altruista i filantròpica encara els haguem de donar les gràcies per llogar-nos 60 metres quadrats per 850 euros en comptes de per 900.

Mireu al voltant, perquè es camuflen. Perquè no ho semblen. Perquè no ho aparenten. Perquè fins i tot, estan entre nosaltres. Sí, sí. Entre nosaltres, fent de dia la revolució, i cobrant cada mes un parell o dos de rendes.

Per mafiosos, per especuladors, per responsables de la misèria de la majoria i perquè cal començar a posar-los cara, mereixen ser Botiflers de l’Any.

Esto No Va Conmigo Gang

estonovaconmigogang

Ja tocava. Un premi compartit. D’aquells que en la societat de la no competència tan agrada. Per què de merda i de merdosos, n’hi ha tants, que ens haurem d’acostumar a compartir podis.

Tots sabem les bondats de les agrupacions locals dels partits polítics. Que són propers. Que són de proximitat. Que són, com dirien alguns, campechanos. Que són, fins i tot, diferents –ja ens entenem- als seus partits en l’àmbit supralocal.

Que si un alcalde sexi, una regidora cool, un regidor entrepreneur (serà el nou Canadell?), un regidor espanyol però sensible a la causa dels catalans, una regidora d’esquerres… Tota una amalgable de bona gent, de vertadera bona gent, però que no ens angenyem, representen unes sigles que als governs d’aquí i d’allà, cada dia ens fan la vida més complicada.

L’Esto No Va Conmigo Gang és la colla de titelles que al nostre estimat poble cada dia legitima la merda de governs que ostenen la nostra estimadíssima Esquerra Repúblicana de Catalunya, la nostra enyoradíssima Converjuntspelsí, l’etern Partido Socialista Obrero (no rigueu) EspaÑol i el preciós pluf esperpèntic de Podemos en Comú Iniciem.

Que mentre des del govern municipal et munten carrils bici, al govern autonòmic t’injecten, en secret, clar, 19 milions d’euros al Circuit de Catalunya. Que mentre a Cardedeu et diuen que van directes cap a la República Catalana, des del govern t’empresonen activistes independentistes. Que mentre a Cardedeu fan veure que són garants dels drets LGBT, al Gobierno más progressista de la historia™ bloquejen la llei Trans. Que mentre al Ple de Cardedeu critiquen tots els abusos del capital, des del Gobierno són incapaços de retallar els beneficis de les energètiques per revertir el preu estratosfèric de la llum.

Que tenen més cara que esquena.

Que todo esto, mai va amb ells.

Però curiosament, i temps al temps, ja sabem com la política municipal acostuma a ser una catapulta d’enxufismes a càrrecs de partit i a càrrecs públics a dit. Així que… qui no ens garanteix que els eco-indepes-esquerranosos-republicans-progresistas-socialjusticewarrior municipals no acabaran signant ampliacions d’aeroports, jocs olímpics hivernals o imputacions penals contra activistes?

I si realment, tot això va amb ells… que renunciïn a les sigles.

Per xaqueteros i incoherents, tots ells es mereixen compartir un Premi Botifler!

Sant Josep Oriol Motor Park

santjoseporiol

L’últim dels nominats d’enguany és un cas com un cabàs de privilesh, de de savoir faire, de delicatessen struggle… i en definitiva, de complexe de classe mitjana.

Al bell mig de Cardedeu hi ha un petit reducte, un petit carrer, els veïns del qual volen convertir-lo en el nou Circuit de Catalunya, en el nou MotorVallès, en el nou FerrariLand, en el nou Mónaco del Motor. Sí, senyors, sí, senyores. Benvingudes, welcome, benvenutti al Sant Josep Oriol Motor Park. Fiuuuuuu!

Ni en els somnis més humits de Fernando Alonso cabia la possibilitat que un grapat de veïns de Cardedeu reivindiqués amb tota la força i amb tota la determinació l’asfalt, el motor i la benzina. “Bicis sí, carrer bici no”, diuen. Serà perquè les bicis les volen, però ben lluny. Perquè ja se sap, què millor que impedir la circulació segura de les bicicletes? Què millor que continuar potenciant el cotxe abans que la possibilitat que Cardedeu sigui una mica, només una miqueta, més sostenible? I tot, per quatre places d’aparcament.

Amb les mateixes vibes que el Canadell defensant que l’ampliació de l’aeroport seria rendible abans que s’inundés, aquesta colla d’amants del motor necessiten, exclamen, que no se’ls toqui ni una plaça d’aparcament pels seus bugas, i organitzats en un forocoches particular s’oposen a que es pugui circular de forma segura en bicicleta pel seu carrer. Perquè és seu, què coi, i de ningú més.

Perquè és obvi, a ulls de tothom, que la prioritat en l’ordenament urbanístic de Cardedeu, han de ser les places d’aparcament de Sant Josep Oriol. Que no se’n perdi ni una, i menys, per deixar pas a quatre bicis de hippies. Escolta, que ens agraden, que fan bonic, que fan de poble cool, però que no les volem aprop.

Segons els seus estudis internacionals[1], consideren que no hi ha motius suficients per habilitar una zona 30 al seu carrer. I fan servir aquell famós argument del “millor utilitzar els calés en altres coses més importants”, tot obviant que qui ha de decidir què són les coses importants no només són ells.

Que el món se’n va a la merda. Que potser no arribem al Polvorí 2050. O que potser transformarem les Agrolimpíades en sandboard i en la Titan Desert, però no patiu, que Sant Josep Oriol Motor Park acollirà el Paddock del Dakar.

Algunes fonts diuen que per recaptar fons per a la noble causa, els veïns ja s’estan organitzant per fer el calendari Pirelli del 2022.

Per anacrònics, per una mica magufos i perquè no es pot anar pel món mirant-se el melic, també es mereixen un premi Botifler de l’Any.

[1] Font: TANA, Di Trevi

Premi honorífic: Fe$tival del Kapital

covidfestivals

I com no podia ser de cap altra manera, enguany també comptem amb un premi honorífic, aquell premi que per amor a lo indigne, atorguem a qui ni tan sols mereix ser escrutat per la voluntat popular.

Alguns diran que és enveja per no acollir-los al nostre poble, d’altres diran que és pel ressentiment que encara crema de l’èxit immens dels grans festivals a Cardedeu, el del Rebrot, en pau descansi, i del Labyrinth, LSD mediant.

Però no! El jurat del premi honorífic és absolutament objectiu, neutral i es regeix pels màxims criteris de seguretat i rigor del mamoneo cardedeuenc. Homologable arreu i inqüestionable enlloc, el premi honorífic d’enguany se l’enduen els festivals Cruïlla, Canet Rock i Vida.

Amb quatre escenaris principals (Canet de Mar, Barcelona, Vilanova i la Geltrú i les UCI dels nostres hospitals), aquests negocis s’han embutxacat una bona moderada a canvi de milers de contagis. I és que ja se sap, la pela és la pela, i en Mainat necessita quartos per pagar el silenci de la Angela Dobrowolski. Costi el que costi.

Com sempre, pel seu benefici, el poble posa hi posa els morts. I mai millor dit. Pel capritx de quatre empresaris influents, avui ens trobem amb festes populars retallades i prohibides. Festes que l’any passat van demostrar una enorme capacitat d’inventiva, una responsabilitat impecable i un compromís amb allò col·lectiu que cap d’aquests festivals subvencionadíssims i milionaris ha demostrat. Veuràs sortir el sol, però també pillaràs covid, desgraciat. I pagant.

Però ep, aquesta nit, tothom a casa a la 1.

Per posar per davant les seves butxaques i condemnar l’oci popular a la mera supervivència, sense cap mena de dubte, Cruïlla, Canet Rock, Festival Vida… sou els botiflers honorífics d’enguany!