El botifler de l’any 2020

Benvingudes a una nova edició del premi Botifler de l’Any. Agraïm a les moltes persones que hi han participat en les edicions anteriors. Sabem que us agrada el morbo, el marro, la rauxa, la irreverència, l’humor amb mala llet i la transgressió. A nosaltres, també. Enguany esperem estar, un altre cop, a l’altura de les vostres expectatives.

Sabem que us agrada el morbo, el marro, la rauxa, la irreverència, l’humor amb mala llet i la transgressió. Volem deixar ben clar a la nostra audiència que totes les nominacions estan basades en una metodologia extraordinàriament subjectiva, basada en la rumorologia contrastada i en el safareig fidedigne, així com en el diuen, diuen, diuen…

Aprofitem per recordar-vos, un any més la definició de botifler, segons el DIEC:

1.1 adj. [LC] Que té les galtes molt grosses.

1.2 adj. [LC] Presumit, arrogant.

2.1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] En la Guerra de Successió, partidari de Felip V.

2.2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Que col·labora amb els enemics de la seva terra.

I sense més preàmbuls, us presentem els nominats d’aquesta edició:

Els 100téficos o els epidemiòlegs de carrer

Enguany no només hem patit l’epidèmia per Covid-19, malauradament n’hem patit una altra de força més molesta: l’epidèmia de 100téficos amateurs. Aquest epidemiòlegs de carrer s’han multiplicat arreu i han aparegut als grups de Whatsapp familiar, a les xarxes socials, als mitjans de comunicació, als mercats municipals, als grups de Facebook locals… per tot arreu. I el que encara no ha aparegut és cap títol que demostri que tenen un mínim de coneixement sobre els temes dels quals constantment pretenen alliçonar.

Que si la mascareta ha d’anar així, que si la circulació de persones ha de ser aixà, que si els joves tenen poca consciència, que si Madrid nosequè, que si el Quim Torra nosequantos, que si la vacuna de Rússia, que si el 5G, que si la PCR ha de ser nosequan o que si el pangolín és el culpable de tots els mals… Ho saben tot sobre el covid-19 i es creuen amb el deure moral d’explicar-ho. Aquí. Ara. Demà i ahir. Allà on vagis, allà on siguis sempre hi haurà un 100téfico capaç d’explicar-te l’última hora sobre el coronavirus i sobretot, què estàs fent malament tu i què està fent millor ell.

Per pesats, per set ciències i per estar més a prop del criminal Josep Pàmies que de cap fonament científic, es mereixen el premi Botifler de l’Any 2020.

L’escola Rase

Després de la trista marxa del Taller Ginebró, Cardedeu va viure plàcidament sent un municipi amb una educació 100% pública. Però el curs passat, una nova promesa dels fracassos estrepitosos va arribar. I ho va fer en un any excepcional.

L’escola Rase, un d’aquests projectes elitistes que tan agrada a la jet-set cardedeuenca, és probablement l’escola amb unes ràtios més reduïdes de tot Catalunya: aproximadament 1 alumne per cada 10 professors. O més ben dit, for every 10 teachers. Perquè ja se sap, en anglès, tot és més cool.

Però no només les ràtios converteixen l’escola Rase en una exelent opció per crear nens asocials, no: serà l’escola més segura del món, on cada alumne comptarà amb 2 hectàrees i les distàncies de seguretat estaran més que garantides. De fet, alguns rumors confirmen que al mes de febrer hi havia la mateixa quantitat d’alumnes dins del centre que durant el confinament; zero.

Per elitista, per desubicada i per condemnada al fracàs, l’Escola Rase es mereix, a part d’unes bones pintades, el premi al Botifler de l’Any 2020!

Miquel Pujadas, regidor d’urbanisme de Cambrils. Ai, de Cardedeu, no?

L’últim nominat d’enguany és el nostre estimadíssim regidor d’urbanisme, en Miquel Pujadas. Que potser, ni ell ho sap, que és regidor d’urbanisme de Cardedeu, perquè sembla mirar sempre cap a l’altra banda.

És un grande. I de fet, ens cau bé. O vaja, ens queia millor en la seva època de trabucaire, quan feia conya davant de Can Gelada. Què se n’ha fet de tu, company?!

Ara és un especialista del qui dia passa, any empeny. D’aquells que prefereix mirar-s’ho tot de perfil i no mullar-se. I és que amb el projecte de l’Espora s’està lluïnt. Sabeu allò de ser un bienquedao? Doncs se n’està convertint en el rei, volent acontentar als propietaris sense tocar-los ni un dels privilegis que suposa tenir mig centre al registre. Però si amb el papelón amb l’Espora no us convenç, què me’n dieu de l’urbanisme tàctic contra la covid19? Aquest senyor és de Cardedeu? De debò? Feia anys que el poble no experimentava un nyap tan monumental pel que fa a qüestions urbanístiques. Ni la Salamandra hagués estat capaç de fer tal sensentit. Que li sobrava pintura groga i no sabia què fer-ne? Coi, doncs a dibuixar llacets no passos de zebra i carrils inútils.

En fi, que tot i que no ens guanyi el premi, el que sí volem és que en Pujadas torni a fer el que millor se li dona, fotre tiros de bon matí. Ara bé, aquest any, és un perfecte candidat a Botifler de l’Any 2020.

Premi honorífic a #TwitterCardedeu

I com no podia ser d’altra manera, enguany també tenim un espai reservat per a aquells Botiflers especials, aquells que ni tan sols mereixen el sufragi popular per ser escollits. Ells sols s’ho valen. I ells sols, ja s’encarregaran de mostrar-ho als quatre vents.

Els reis de l’endogàmia, autoanomenats #TwitterCardedeu podrien merèixer molts altres premis per pesaos, per ridículs, per pesaos una altra vegada i qui sap si també per l’adolescència més longeva de la història. I es que aquesta colla de Centennials wannabies traperos de poble, han aconseguit situar Cardedeu al mapa de les poblacions més detestades dels Països Catalans. Aquest voceros de la “Cardedeu real”, només es representen a ells mateixos i les seves frustracions, projectant en 140 caràcters tot allò que voldrien ser i que probablement mai seran. Perquè no; no viuen a Miami, ni seran mai el Cecilio G del Baix Montseny per més calcomanies que es facin. Cardedeu dóna pel que dona, nens. Han decidit que madurar no és per a ells, és per a les fruites.

Aquesta tribu acostuma a habitar la Reserva Natural dels Pinetons, on entre la pinassa i la brutícia, hi acostumen a desenvolupar un dels seus rituals preferits: el botellón. Però oju, cal anar en compte! No us deixeu enganyar per si algun dels seus membres s’alia amb el Molt Honorable per fer campanya en contra d’aquesta pràctica centenària. La ultra exposició de la intimitat que practiquen a les xarxes us descobrirà la veritat.

Per tot això, i per tot el que de ben segur ens depararan les seves aparicions estel·lars, es mereixen el premi honorífic a Botifler Junior 2020. Qui sap si en el futur, algun d’ells es convertirà en un autèntic Botifler de l’Any…