Si desplegues un mapa i hi busques Shangri-La no ho trobaràs.
Shangri-La és un lloc on no es fa mai de nit i on no existeix la por. Allà, hi ha uns armaris profunds com pous, on hi ha guardat el cel negre plegat com un llençol, senyors malvats amb bigotis cargolats, serps enroscades amb llengües bífides, lladres amb dits llarguíssims i fantasmes sense ulls. És per això que la gent a allà no té por de res.
Un dia, un grup de joves de Shangri-La va decidir emprendre un viatge fora de les fronteres conegudes: vaixell i mar endins. Al cap de les hores, el blau del cel va començar a canviar de colors mai vistos: taronja, vermell, lila, blau fosc, gris i, finalment, negre com un forat que els va deixar a les foques. Els joves, que no coneixien la foscor, topaven entre ells, s’entrebancaven amb les cordes, queien escales avall… estaven espantats, fins que van veure una llum llunyana que a poc a poc s’acostava: era el fanal d’un altre vaixell.
Quan els dos vaixells ja gairebé es tocaven l’un amb l’altre, un crit profund com un gruny va dir: A l’abordatge! Homes i més homes van saltar cap al vaixell dels joves fins a saquejar-lo de dalt a baix, amenaçant-los amb les puntes d’espasa arran de coll i destrossant tot el que trobaven al seu davant. Els joves, aterrits pel que acabava de passar, van esperar fins que es va fer clar. L’endemà van reconstruir les destrosses i van treure les provisions d’emergència, però quan es va tornar a fer de nit, els van tornar a atacar. I així una tercera i una quarta nit. Continuarà…
www.facebook.com/elpolvori2011
2/08/2011 at 22:53
Quina bona pinta té aquest any!! Quines ganes de que arribi el dia 12! Salut!